
quan vaig aeeibar a Managua era de nit, i en va vindre a buscar Joseba, el de la foto, que ha segut el nostre protector tots els dies , pero ara el divendres marxa a Espanya. Es de Bilbao i va venir quan la guerra a lluitar amb els del frente sandinista. desde llavors traballa en projectes de cooperacio de CCOO. (perdoneu les faltes: el teclat en el que escric te moltes lletres borrades i escribim "de memòria".
El video que veieu baix vos el podre explicar si aconsegueixo obrir-lo. en tinc 4 o 5 del viatge que vàrem fer pero en copiar-los a aquest ordinador han desaparegut els titols, així que de 255 fotos que tinc enmagatzemades he de passar-les una a una i sense saber de que va d'antuvi.
Ara he d'anar a treballar: el que jo faig es supervisar el treball dels promotors i afiançar-los en les seues visites als xiquets, que fins ara en tenen pocs perque no es senten prou segurs amb la pediatria. Demà els hi donare classes de pediatria i de remeis pediatrics. tot el dia. No se si preparar-m'ho perque vull veure primer quin nivell tenen, així que començare i sobre la marxa ja redactaré el curs. .
Té una pistola a la mà Joseba? No ho veig bé. És perillos viatjar per Nicaragua? Espero que no.
ResponderEliminarEn una setmana Marc s'ha fet tan alt com jo. Com és la vida de exultant, eh? Cada vegada trobo més evident que hi ha quelcom més gran, més amoròs i més savi que jo. Diumenge vaig a buscar ma filla a Vidreres. Ja tinc ganes de veure-la. Anit vaig pensar en tu després d'explicar a Maria com prendre la pulsatilla. Sort que et tinc, Lourdes.
Carol