Ari m'ha ajudat a veure les fotos que m'heu enviat i esteu tots molt guapos, però l'Ibai està trist.... i no he pogut deixar de posar-me trista. No sé si he fet be de deixar-me'l tan jovenet.
En fi. Ara està a Granada i ahir vaig parlar amb ell.
Si, si que estic treballant, però molt menys del que treballo ahí a Benicarló, i intento delegar molt: a la fi i al cap jo només estaré aquí 15 dies i són els promototrs els que hi tenen la responsabilitat.
Ahir els hi vaig donar unes classes de "capacitación" i vaig veure molt de interés : els hi vaig explicar les eines bàsiques per a una explkoració pediàtrica i la vessant pediàtrica d'una entrevista homeopàtica.
Crec que els servirà, perque aquíi de feina n'hi ha molta, i a ells els hi falta una mica de confiança en si mateixos.
El cas és que avui dissabte que hem anat a la Comunitat de Palo Grande ( a una hora de cotxe per camins com els d'Africa) a visitar als nens d'educació especial ( ja veureu les fotos) , hem treballat molt, però amb molta sintonia amb els promotors de salut Edi i Hector Luis: tenim maneres de treballar diferents ( jo vaig equipada amb el meu portàtil) però arribem sempre a la mateixa conclusió, i aixó m'alegra, me tranquilitza i a la vegada me "pica", jo que vinc de l'altra part de mon, que tinc 25 carreres, i ordinador i .... ells que s'han format amb molt d'interés i pocs mitjos, que són mestres d'escola i "aficionats a l'homeopatia" i en saben tan com jo!.
Menys mal que de pediatria en sé un poquet mes jo, eh?.
Hem vist casos durs, molt durs, però com teniem tanta feina no podiem parar-mos a plorar. I a més a mes, ja estem tots curtits : ells xq son del terreny i jo perque també n'he passat moltes.
Si, Carol: és una pistola . A Managua si que cal. Aqui a Somotillo no, però de moment no ens ha passat res. Joseba ens ha protegit molt be, i la nit que ens despediem vàrem anar a sopar amb el cap de la policia de tota la provincia que és amic d'ell i li va dir que ens deixava a les seves mans. Jo no sento por, malgrat que a tothora et diuen que vigiles els diners, i que tanques la porta en clau.
Demà diumenge tinc lliure i he pensat en anar al mercat a comprar un pesabebés i a fer un matalasset per a explorar als nens. Suposo que tindré tb temps per a passar-vos per fi les fotos.
De moment, com que he llegit el mail de la Sandra ( tb m'he emocionat, aço no pot ser que m'ha dit el metge que he de ser feliç) vos enviaré el video de Ojo de agua que a ella li agradarà molt, eh que si Sandra?
Una abraçada a tots i gràcies per estar ahí.